CINC ANYS DESPRÉS: COMUNALITZAR LA VIDA, CONSTRUIR PODER POPULAR, OBRIR NOUS HORITZONS D’EMANCIPACIÓ
Hernani, Euskal Herria, planeta Terra. 16 d’octubre de 2026.
1. Tornar a Hernani: reafirmar-nos en el camí
Avui tornem a Hernani, al lloc on fa cinc anys, en el I Congrés Internacional de Democràcia Comunal, vam fer pública la proposta de crear una Xarxa Internacional de Democràcia Comunal.
Tornem per celebrar el camí recorregut, però sobretot per renovar els nostres compromisos davant d’un món les contradiccions del qual s’han agreujat i en què la necessitat de construir alternatives emancipadores és més urgent que mai.
El 2020, les persones que impulsàvem aquesta iniciativa compartíem un mateix diagnòstic: la crisi multidimensional del capitalisme s’aprofundiria durant les dècades següents, deteriorant les condicions materials de vida i afavorint l’avenç de projectes autoritaris, feixistes i bel·licistes.
Davant d’aquesta realitat, vam comprendre que no n’hi havia prou de denunciar-ne les conseqüències. Calia renovar les propostes emancipadores i articular forces diverses per disputar, materialment, políticament i ideològicament, l’hegemonia del mateix significat de la democràcia.
Ens trobàvem —i continuem trobant-nos— davant d’una cruïlla històrica: aprofundir en un món despòtic, desigualitari i sotmès a la dominació, o avançar cap a la democratització radical de tots els àmbits de la vida. La contradicció entre el Capital i el Treball s’aguditza i es transforma en una contradicció més àmplia entre el Capital i la Vida. Davant de la privatització de la Vida, en defensem la comunalització.
2. La democràcia comunal: un horitzó compartit
El manifest fundacional va situar la democràcia comunal com una idea central per renovar el projecte emancipador. No com un model únic, tancat i uniformitzador, sinó com un horitzó obert, un procés de processos capaç de reunir múltiples experiències i propostes transformadores des de la unitat en la diversitat.
Defensem una democràcia integral que no es limiti a elegir representants, sinó que abasti tots els àmbits de l’existència: l’economia, el territori, les cures, la cultura i les condicions materials que fan possible una vida digna. Davant de la subordinació de la societat al benefici privat, reivindiquem la sobirania popular i la capacitat col·lectiva de decidir sobre la nostra producció, els nostres recursos i els nostres territoris.La democràcia comunal aspira tant a trencar amb les lògiques capitalistes, patriarcals, colonials i racistes com a construir noves lògiques de cooperació, autogovern, solidaritat i sosteniment de la vida. Per fer-ho, necessitem connectar les experiències existents, superar la dispersió de les forces emancipadores i construir una referència compartida capaç de disputar l’hegemonia al capital.
3. Cinc anys fent Xarxa
Des d’Hernani, la Xarxa ha ampliat els seus vincles i territoris mitjançant el II Congrés Internacional a Xile, el 2022; el III Congrés Internacional als Països Catalans, el 2024; tres trobades regionals a l’Argentina, Veneçuela i Itàlia; conferències internacionals, publicacions, intercanvis i visites a diferents territoris.
Aquest recorregut ens ha permès construir relacions, compartir aprenentatges i apropar experiències que, malgrat les seves diferències, participen d’una mateixa voluntat emancipadora. Sabem que queda molt per fer, però aquests cinc anys constitueixen una base des de la qual aprofundir la nostra feina.
Fer Xarxa no consisteix únicament a trobar-nos: significa construir confiança, acompanyar les lluites, generar coneixement compartit, sostenir la solidaritat i convertir la diversitat de les nostres pràctiques en capacitat col·lectiva d’organització i acció.
4. Davant del règim global de guerra, les resistències dels pobles
En el III Congrés dels Països Catalans advertíem de la radicalització material i política del capitalisme, que intensifica l’explotació, la precarietat, el desposseïment, la destrucció dels territoris i l’apropiació extractivista i colonial de les riqueses. També assenyalàvem l’ascens del feixisme i la instauració d’un règim global de guerra, mitjançant el qual els estats, les corporacions i els organismes militars pretenen gestionar les crisis que ells mateixos generen.
A l’octubre de 2026, aquest diagnòstic continua interpel·lant-nos. El genocidi de Palestina, les agressions imperialistes contra Veneçuela, la guerra a Ucraïna, els atacs contra l’Iran i l’escalada de les disputes geopolítiques expressen un escenari de confrontació i dominació creixents.
Mentrestant, les condicions de vida d’àmplies majories treballadores es deterioren sota els efectes de la precarietat, la desigualtat, la mercantilització de l’habitatge i la privatització de necessitats essencials.
Però el nostre temps també està travessat per la resistència. Les mobilitzacions a França, les lluites per l’habitatge a Barcelona, Bilbao, Madrid i altres ciutats, les convocatòries de vaga nacional a Colòmbia i de vaga general a l’Estat espanyol expressen la negativa dels pobles a acceptar com a inevitable el deteriorament de les seves vides. Són lluites diferents, però hi trobem una voluntat compartida de defensar drets, recuperar la capacitat col·lectiva de decisió i obrir alternatives.
Des de la Xarxa defensem aquestes resistències i reconeixem el seu potencial emancipador. Necessitem que la protesta es converteixi en organització duradora, que les lluites es connectin entre si i que la defensa de les necessitats immediates es vinculi amb la construcció de poder popular i de noves formes d’autogovern.
5. Aprofundir l’articulació, ampliar la Xarxa
Cinc anys després, la nostra feina continua sent plenament pertinent. Més que mai, necessitem enfortir l’articulació material, humana i ideològica de les forces emancipadores: sostenir les nostres lluites, construir relacions de confiança i elaborar marcs comuns capaços de disputar la racionalitat del capital.
Ampliar la Xarxa significa arribar a nous territoris i continents, però també dotar-nos d’instruments que aprofundeixin aquesta feina. En aquest camí se situa la creació de l’Observatori Internacional de Democràcia Comunal (OIDC), una eina per impulsar l’estudi, la recerca, la comunicació, l’articulació i la planificació estratègica.
Aspirem a generar coneixement vinculat a les lluites, sistematitzar experiències i difondre el paradigma de la democràcia comunal i les lògiques necessàries de comunalització de la Vida.
Necessitem redoblar els esforços, sumar noves organitzacions i enfortir la capacitat col·lectiva de pensar i construir alternatives concretes. Davant de la coordinació global dels poders dominants, hem d’aprofundir la nostra pròpia articulació internacional.
6. De Barcelona a Caracas: sobirania popular en temps de setge
Aquest cinquè aniversari se celebra entre el Congrés de Barcelona del 2024 i el pròxim Congrés Internacional de Democràcia Comunal, que tindrà lloc a Caracas el febrer del 2027 sota el lema «Sobirania popular en temps de setge».
La sobirania popular no es pot reduir a una declaració formal: requereix que els pobles disposin d’una capacitat efectiva per decidir sobre els recursos, el territori i les condicions materials de la seva existència. I aquesta capacitat necessita organització, autogovern i poder popular.
Per això, fem una crida a col·lectius, organitzacions, moviments populars i processos comunitaris de tots els territoris perquè participin en el Congrés de Caracas. Trobem-nos per compartir experiències, enfortir els nostres vincles i continuar fent Xarxa; per convertir les nostres resistències en estratègies compartides i continuar construint poder popular.
7. Crida final: per una internacional de l’esperança i l’emancipació
Des d’Hernani, fem una crida als pobles del món a organitzar-se, enfortir les seves lluites i construir alternatives al capitalisme, el feixisme, el racisme, el patriarcat, el colonialisme i l’ecocidi. Necessitem connectar les lluites per l’habitatge i el treball digne amb les que defensen la terra, les cures, l’autodeterminació dels pobles i la vida davant de la guerra. Necessitem que milers d’experiències d’autogestió, cooperació, democràcia directa i autogovern col·lectiu es reconeguin, aprenguin les unes de les altres i construeixin un horitzó emancipador comú.
Davant de qui proclama que no hi ha alternativa, afirmem que les alternatives es construeixen organitzant col·lectivament la vida. Davant de la dominació i la competència, reivindiquem la solidaritat internacional. Davant de la destrucció, la comunalització de la Vida.Cinc anys després, renovem el nostre compromís de continuar articulant lluites, produint coneixement compartit i enfortint la democràcia comunal com a horitzó de transformació. Que aquest aniversari sigui un nou punt de partida per ampliar les nostres aliances i aprofundir el camí col·lectiu.
Per la democràcia comunal i la sobirania popular.
Per la comunalització de la Vida.
Contra el règim global de guerra.
Per l’autodeterminació dels pobles i l’emancipació de tota la humanitat.
Que creixin les resistències, s’enforteixin els pobles i es multipliquin les experiències d’autogovern col·lectiu!
Visca la Xarxa Internacional de Democràcia Comunal!
Per a tots els pobles, per a tota la humanitat!
Xarxa Internacional de Democràcia Comunal
Declaració original: https://zuzeu.eus/wp-content/uploads/2026/10/5urte-Adierazpena_multilingual.pdf